MOV-S 2012 - La presència de la Dansa en l'Educació Obligatòria

MOV-S 2012 és un procés de treball col·laboratiu que culminarà en una trobada Iberoamericana de professionals, col·lectius i organitzacions vinculades a la dansa, les arts del moviment i la creació contemporània del 14 al 14 de juny a Cadis. Des de la seva pàgina web i les xarxes socials el MOV-S està aportant contingut crític i està donant veu a les experiències de creadors, gestors i altres perfils relacionats amb la dansa.  Un d'ells, Martín Padrón, director del Centre Coreogràfic de La Gomera, ens explica en el seu article com ha canviat la seva manera d’entendre l’ensenyament de la dansa a partir de la seva experiència dins del programa educatiu de la Gomera. 

I des del Graner ens sembla oportú recuperar aquest article, ja que la reflexió d’aquest treball a llarg termini és clara: cadascú de nosaltres ens hem d’esforçar per entendre què ens demana el nostre cos i a partir d’aquesta escolta, control i equilibri de les nostres emocions podrem aconseguir una millora en la nostra  convivència. El coreògraf o el ballarí és qui té la formació adequada per a fer-nos adonar de les potencialitats del cos. L’únic que cal és repensar el mètode sobre el qual s’ensenya dansa.

El treball pedagògic del Centre Coreogràfic atén a  nois i noies d’Educació Secundària i Batxillerat des del seu propi llenguatge i expressió corporal. Aquest treball es concep com un projecte transversal que enllaça els principis de la dansa contemporània amb assignatures com l’educació física, la llengua Castellana i literatura i la filosofia dins de l’horari lectiu. Cada centre educatiu que participa d’aquesta experiència ha entès que el treball de la dansa no es centra solament en un cos estètic sinó que hi ha un treball unitari i equilibrat entre cos i ment. Està totalment interelacionat, el moviment del cos ajuda a entendre la psicologia i el desenvolupament de la personalitat de l’adolescent.

Recomano molt especialment aquest article a tot aquell docent que vulgui conèixer altres experiències educatives.

Aquí us deixem l'enllaç de l'article de Martín Padrón:

Reflexiones de Martín Padrón, director del Centro Coreográfico de La Gomera

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu. 

PROPOSTA PER A LA SETMANA SANTA

FLEXELF
taller de dansa per a nens de 5 a 9 anys de la cia. Mudances / Àngels Margarit

del 2 al 4 d'abril de 2012
de 10.00 a 13.00

a La Piconera c/Sancho Marraco 6

Des de m.a.p. - mudances aula pedagògica proposem un taller de dansa, per a nens a partir de les idees i materials de flexelf, un espectacle d'Àngels Margarit / cia MUDANCES que ens parla d'objectes i cossos flexibles i reversibles, que es dobleguen i s’arruguen, formes que es transformen i deformen, i reformen i...
Cal·ligrafia escrita amb el moviment del cos, dibuixos pintats a l'espai, quadres fets amb cossos i coses.
Veurem vídeos, escoltarem música, farem manualitats i sobretot BALLAREM! i ens transformarem en moltes coses diferents tot jugant amb el nostre cos i el dels altres.

Si tens entre 5 i 9 anys només cal que portis el teu cos sencer i roba còmoda! 

AMB CONSCIÈNCIA DE MESTRE

M’agradaria compartir amb vosaltres la meva anàlisi sobre una sèrie documental que s’emet a TV3 els dimarts a la nit (a les 22'30h.). Aquesta sèrie dóna veu als Mestres i el seu títol fa honor a aquesta paraula tan bonica que implica donar allò que necessita cadascú en el moment adequat, tenir una generositat sàvia. Cada setmana es tracta un tema que afecta a tot el context educatiu i es valoren  o s’ensenyen diferents punts de vista de mestres i pedagogs, de totes les especialitats i d’escoles ben diferents i alumnes de totes les edats. Paral·lelament actors, artistes, científics, presentadors, escriptors ...comparteixen la seva experiència a l’escola i parlen del seu coneixement present, com a pares o com a persones sensibilitzades amb el tema. La Roser Capdevila dibuixant i creadora de la col·lecció de llibres “Les Tres Bessones” explica que el personatge de la bruixa avorrida, la malvada dels llibres està inspirat en la seva mestra. Ella dibuixava constantment i quan era petita la seva mestra menyspreava i esguerrava els seus dibuixos. El Toni Albà, actor còmic, explica com els seus mestres es queixaven als seus pares del seu comportament perquè feia riure a tota la classe i desconcentrava tot el grup. 

Aquestes i moltes altres experiències comentades en el transcurs de la sèrie documental fan adonar l’espectador de com l’escola pot influir en la creativitat, la il·lusió, la motivació de molts nens. Però hem de ser capaços de veure que no només l’escola influeix en la vida de les persones. En aquests dos exemples veiem el contrari, aquestes dues persones no es van quedar amb la primera “mala” crítica que van rebre. No es van rendir i van saber trobar allò que realment els motivava i segurament van rebre un altre recolzament, el de casa amb la família.

A “Mestres”, es comparteixen tant les experiències negatives i més traumatitzadores com aquelles que han marcat i definit la trajectòria professional i personal de l’individu. Cada capítol recorda la vida escolar d’un actor en concret, d’un escriptor, presentador, científic... i aquest es retroba amb aquell mestre que li va obrir els ulls, que el va ajudar a ser crític, a pensar i a formar-se.

Un altra de les parts de la sèrie que vull comentar, sent al meu parer la més sincera i transparent, és quan les càmeres entren a un centre educatiu i ens ensenyen el seu treball real i diari. És llavors quan totes les experiències compartides a “Mestres” tenen una finalitat. Veiem el comportament, el ritme, la dinàmica de tot el centre educatiu i és fàcil adonar-se que el caràcter de cada centre educatiu ve determinat pels mestres que hi treballen, on la motivació primera ve de la vocació i dedicació. Hi ha mestres que treballen sense llibres i es construeixen el seu material didàctic, n’hi ha que prioritzen un tema i el relacionen amb totes les assignatures per mitjà de projectes transversals, n’hi ha que introdueixen les assignatures a partir d’una sortida a fora de l’escola, n’hi ha que es deixen emportar per altres motivacions més socials i després ho relacionen amb el treball de l’aula i n’hi ha que prioritzen la mediació com a procés per resoldre i preveure conflictes. És el cas concret de l’Institut Joan Coromines del barri de Sants a Barcelona on tot el claustre de mestres s’ha hagut de formar en l’àmbit de la mediació, no perquè tinguin problemes sinó per anticipar-se a ells, tal i com diu el seu director. 

El Sistema Educatiu a Catalunya està regit per una normativa concreta, però això no ens ha de limitar alhora d’imaginar quin centre educatiu voldríem. Cada vegada més hi ha escoles i instituts que és qüestionen i s’esforcen per crear un projecte educatiu que sigui una resposta de futur, amb les valoracions del present i amb uns estudis que formen part del passat. I la televisió seria un dels mitjans del passat que va evolucionant amb nosaltres. Per tant aquesta també s’ha d’entendre com una eina educativa, molt poderosa i efectiva si la utilitzem per obrir i reflexionar sobre les diferents i complexes realitats.

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.