ANÀLISI D’UNA EXPOSICIÓ EN MOVIMENT

El dia 15 d’abril recomano sobretot a les famílies anar a la Fundació Antoni Tàpies a veure una exposició en moviment anomenada  “Retrospectiva” de Xavier Le Roy  i per a què us sentiu acompanyats tot seguit us introduiré el què us trobareu.

En Xavier Le Roy és un coreògraf francès que durant 3 mesos, del 24 de febrer al 22 d’abril, s’ha instal·lat a Barcelona per ensenyar i compartir la seva obra en tres espais diferents: Mercat de les Flors, Fundació Antoni Tàpies i MACBA. Cada espai representa una vessant diferent del seu treball. Aquí només us comentaré el treball que ha fet i està fent a la Fundació Antoni Tàpies. Prèviament a l’exposició el coreògraf va contactar amb 16 ballarins i coreògrafs catalans per a què s’aprenguessin les seves obres individuals creades entre el 1994 i el 2010 amb la finalitat de què ells mateixos poguessin defensar i parlar de l’obra com si fos seva. Va demanar que cada ballarí establis una relació personal amb les seves obres. Així que cadascú va crear el seu procés i vincle entre les obres del Xavier Le Roy.

Una de les ballarines que ha acompanyat el coreògraf, la Mizar Martínez (coreògrafa, ballarina i llicenciada en física) m’explica  com va construir la seva coreografia. Es va preguntar: “com puc agafar bona part de l’obra d’un artista i passar-la al meu cos?”. A partir d’aquesta premissa va construir un discurs recolzat per moviments i paraules .

L’espai de la Fundació Tàpies s’ha adaptat en funció d’aquesta obra que tracta el cos en moviment i l’analitza mitjançant diferents cossos i visions. Com diu la Mizar Martínez: “Tota la fundació ha anat en la mateixa direcció: explicar un cos que conviu en una societat concreta”. A la segona planta trobem una selecció d’obres d’Antoni Tàpies que el mateix Xavier Le Roy ha escollit de les quals el tema central és el cos i les diferents concepcions d’ell.  A la primera planta hi transcórrer l’acció dansada. L’espectador veu com s’apropen i s’allunyen els ballarins i com cadascun d’ells explica la seva vida mesclant moviments apresos de l’obra coreogràfica del Xavier Le Roy i moviments personals. Els sabreu distingir? No hi ha cap seient per al públic, tothom es pot moure per la sala, escollir aquell ballarí que vol sentir i veure’l més a prop. Fins i tot es pot imitar aquell moviment que agradi més. Aquesta llibertat de mirades i d’espai fa que tant el nen/a com l’adult es senti part íntegra de l’exposició o de l’espectacle. No hi ha cap temps fixat, no hi ha cap acomodador que acompanyi la visita. És l’espectador que decideix què veu en cada moment. El temps està en la pròpia història dels ballarins, són ells els conductors. A la planta baixa hi ha dues sales que formen part de l’ara, del present del coreògraf. Així com en la primera planta s’esdevé el passat, a la planta baixa els ballarins expliquen la seva experiència personal, com han construint i treballant les obres de Xavier Le Roy. Allà l’espectador pot intercanviar opinions i fer preguntes sobre el què acaba de veure. Al costat mateix d’aquesta sala n’hi ha una altra molt fosca on hi ha cossos estirats. Com diu la Mizar Martínez “cossos morts que semblen vius”. Són titelles que es poden moure amb ajuda d’un ésser humà però que no es mouen. És l’obra en procés en la què en Xavier Le Roy ara mateix hi treballa i que va començar al 2005. L’espectador també té aquest privilegi, veure una obra en procés.   

A nivell personal jo destacaria la predisposició de tot aquest equip, els 16 ballarins i coreògraf, que alteren l’obra en funció de les reaccions de l’espectador. Aquest és l’element més important d’aquesta obra canviant. Si el públic adult va acompanyat de nens les inquietuds i preguntes d’aquests, seran amb el mateix grau d’importància ateses.

Li he demanat a la Mizar Martínez que destaqués algun aspecte del treball del Xavier i la seva resposta ha estat: “En Xavier respecta i té molta cura de les personalitats de cada ballarí això ha facilitat molt el treball”

Si voleu veure i presenciar un procés de creació artístic en un museu, en el què les obres tenen moviment i paraula heu d’anar a la Fundació Antoni Tàpies. 

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu. 

DIUMENGE 15 D'ABRIL TALLER AMB MONTSERRAT IRANZO (DANSALUT)

Com alguns ja coneixeu, un diumenge al mes, us convidem a participar als tallers intergeneracionals del Graner guiats per un coreògraf o professional de la dansa. Un espai perquè adults, nens i nenes puguin compartir experiències a través de la dansa i el llenguatge del cos.

El proper diumenge 15 d’abril, la Monserrat Iranzo ens proposa una sessió on partirem de la dansa creativa per estimular la capacitat d'expressió i promoure la descoberta a partir del joc amb la música i la dansa.

En aquest taller s'ofereix un espai d’expressió corporal on establirem connexions de comunicació entre infant i adult referent a partir del llenguatge del cos. Seguint consignes i pautes de moviment anirem teixint una creació dansada on la comunicació no verbal i la creativitat seran l'eix.

Montserrat Iranzo I Domingo és intèrpret, dansaterapèuta i creadora escènica i condueix sessions amb infants i adults seguint aquesta metodologia de treball a l'espai DANSALUT (www.dansalut.com).

Si voleu conèixer més en profunditat el treball de la Monserrat des de Dansalut, podeu clicar el següent link on al minut 16 trobareu una entrevista i petit reportatge que va sortir a la TV3 la setmana passada:

http://www.tv3.cat/videos/4015150/Ernest-Crusats-La-iaia-i-Jaume-Arnella-junts-al-CAT--Tapdance-amb-Guillem-Alonso

MOV-S 2012 - La presència de la Dansa en l'Educació Obligatòria

MOV-S 2012 és un procés de treball col·laboratiu que culminarà en una trobada Iberoamericana de professionals, col·lectius i organitzacions vinculades a la dansa, les arts del moviment i la creació contemporània del 14 al 14 de juny a Cadis. Des de la seva pàgina web i les xarxes socials el MOV-S està aportant contingut crític i està donant veu a les experiències de creadors, gestors i altres perfils relacionats amb la dansa.  Un d'ells, Martín Padrón, director del Centre Coreogràfic de La Gomera, ens explica en el seu article com ha canviat la seva manera d’entendre l’ensenyament de la dansa a partir de la seva experiència dins del programa educatiu de la Gomera. 

I des del Graner ens sembla oportú recuperar aquest article, ja que la reflexió d’aquest treball a llarg termini és clara: cadascú de nosaltres ens hem d’esforçar per entendre què ens demana el nostre cos i a partir d’aquesta escolta, control i equilibri de les nostres emocions podrem aconseguir una millora en la nostra  convivència. El coreògraf o el ballarí és qui té la formació adequada per a fer-nos adonar de les potencialitats del cos. L’únic que cal és repensar el mètode sobre el qual s’ensenya dansa.

El treball pedagògic del Centre Coreogràfic atén a  nois i noies d’Educació Secundària i Batxillerat des del seu propi llenguatge i expressió corporal. Aquest treball es concep com un projecte transversal que enllaça els principis de la dansa contemporània amb assignatures com l’educació física, la llengua Castellana i literatura i la filosofia dins de l’horari lectiu. Cada centre educatiu que participa d’aquesta experiència ha entès que el treball de la dansa no es centra solament en un cos estètic sinó que hi ha un treball unitari i equilibrat entre cos i ment. Està totalment interelacionat, el moviment del cos ajuda a entendre la psicologia i el desenvolupament de la personalitat de l’adolescent.

Recomano molt especialment aquest article a tot aquell docent que vulgui conèixer altres experiències educatives.

Aquí us deixem l'enllaç de l'article de Martín Padrón:

Reflexiones de Martín Padrón, director del Centro Coreográfico de La Gomera

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu. 

PROPOSTA PER A LA SETMANA SANTA

FLEXELF
taller de dansa per a nens de 5 a 9 anys de la cia. Mudances / Àngels Margarit

del 2 al 4 d'abril de 2012
de 10.00 a 13.00

a La Piconera c/Sancho Marraco 6

Des de m.a.p. - mudances aula pedagògica proposem un taller de dansa, per a nens a partir de les idees i materials de flexelf, un espectacle d'Àngels Margarit / cia MUDANCES que ens parla d'objectes i cossos flexibles i reversibles, que es dobleguen i s’arruguen, formes que es transformen i deformen, i reformen i...
Cal·ligrafia escrita amb el moviment del cos, dibuixos pintats a l'espai, quadres fets amb cossos i coses.
Veurem vídeos, escoltarem música, farem manualitats i sobretot BALLAREM! i ens transformarem en moltes coses diferents tot jugant amb el nostre cos i el dels altres.

Si tens entre 5 i 9 anys només cal que portis el teu cos sencer i roba còmoda! 

AMB CONSCIÈNCIA DE MESTRE

M’agradaria compartir amb vosaltres la meva anàlisi sobre una sèrie documental que s’emet a TV3 els dimarts a la nit (a les 22'30h.). Aquesta sèrie dóna veu als Mestres i el seu títol fa honor a aquesta paraula tan bonica que implica donar allò que necessita cadascú en el moment adequat, tenir una generositat sàvia. Cada setmana es tracta un tema que afecta a tot el context educatiu i es valoren  o s’ensenyen diferents punts de vista de mestres i pedagogs, de totes les especialitats i d’escoles ben diferents i alumnes de totes les edats. Paral·lelament actors, artistes, científics, presentadors, escriptors ...comparteixen la seva experiència a l’escola i parlen del seu coneixement present, com a pares o com a persones sensibilitzades amb el tema. La Roser Capdevila dibuixant i creadora de la col·lecció de llibres “Les Tres Bessones” explica que el personatge de la bruixa avorrida, la malvada dels llibres està inspirat en la seva mestra. Ella dibuixava constantment i quan era petita la seva mestra menyspreava i esguerrava els seus dibuixos. El Toni Albà, actor còmic, explica com els seus mestres es queixaven als seus pares del seu comportament perquè feia riure a tota la classe i desconcentrava tot el grup. 

Aquestes i moltes altres experiències comentades en el transcurs de la sèrie documental fan adonar l’espectador de com l’escola pot influir en la creativitat, la il·lusió, la motivació de molts nens. Però hem de ser capaços de veure que no només l’escola influeix en la vida de les persones. En aquests dos exemples veiem el contrari, aquestes dues persones no es van quedar amb la primera “mala” crítica que van rebre. No es van rendir i van saber trobar allò que realment els motivava i segurament van rebre un altre recolzament, el de casa amb la família.

A “Mestres”, es comparteixen tant les experiències negatives i més traumatitzadores com aquelles que han marcat i definit la trajectòria professional i personal de l’individu. Cada capítol recorda la vida escolar d’un actor en concret, d’un escriptor, presentador, científic... i aquest es retroba amb aquell mestre que li va obrir els ulls, que el va ajudar a ser crític, a pensar i a formar-se.

Un altra de les parts de la sèrie que vull comentar, sent al meu parer la més sincera i transparent, és quan les càmeres entren a un centre educatiu i ens ensenyen el seu treball real i diari. És llavors quan totes les experiències compartides a “Mestres” tenen una finalitat. Veiem el comportament, el ritme, la dinàmica de tot el centre educatiu i és fàcil adonar-se que el caràcter de cada centre educatiu ve determinat pels mestres que hi treballen, on la motivació primera ve de la vocació i dedicació. Hi ha mestres que treballen sense llibres i es construeixen el seu material didàctic, n’hi ha que prioritzen un tema i el relacionen amb totes les assignatures per mitjà de projectes transversals, n’hi ha que introdueixen les assignatures a partir d’una sortida a fora de l’escola, n’hi ha que es deixen emportar per altres motivacions més socials i després ho relacionen amb el treball de l’aula i n’hi ha que prioritzen la mediació com a procés per resoldre i preveure conflictes. És el cas concret de l’Institut Joan Coromines del barri de Sants a Barcelona on tot el claustre de mestres s’ha hagut de formar en l’àmbit de la mediació, no perquè tinguin problemes sinó per anticipar-se a ells, tal i com diu el seu director. 

El Sistema Educatiu a Catalunya està regit per una normativa concreta, però això no ens ha de limitar alhora d’imaginar quin centre educatiu voldríem. Cada vegada més hi ha escoles i instituts que és qüestionen i s’esforcen per crear un projecte educatiu que sigui una resposta de futur, amb les valoracions del present i amb uns estudis que formen part del passat. I la televisió seria un dels mitjans del passat que va evolucionant amb nosaltres. Per tant aquesta també s’ha d’entendre com una eina educativa, molt poderosa i efectiva si la utilitzem per obrir i reflexionar sobre les diferents i complexes realitats.

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu. 

EL PSSSST! DE L’ESPECTACLE

Tots sabem que en un teatre s’ha de fer silenci, per respecte a la companyia i a l’obra en primer lloc, i també pels altres espectadors. El teatre és un lloc comunitari on tothom ha de seguir unes petites normes de convivència perquè es pugui gaudir de la representació. Però quan aquesta representació va dirigida als nens els hàbits canvien i a vegades no en som conscients.

El pare, la mare o el mestre, prenen la responsabilitat i amb això també la pressió, d’ensenyar al nen com s’ha de comportar en un teatre: li expliquen que cal fer silenci, que s’ha d’asseure bé i tranquil, que no ha de molestar, ni parlar, ni cridar etc. Heu pensat alguna vegada que hi ha coses que el nen ha de descobrir tot sol? El comportament “adequat” en un teatre és precisament un dels temes que no cal ensenyar abans. Una vegada el nen entra a un teatre l’ambient s’imposa i ell mateix trobarà el seu lloc i l’actitud adequada. 

El espectacles de dansa per a nens busquen i treballen també per copsar la màxima atenció del nen i la nena. No hem d’oblidar que el caràcter natural de l’infant, fruit del seu procés d’aprenentatge, es moure’s i preguntar constantment. Per això cal entendre, trobar l’equilibri, esperar...  i deixar que el nen es sorprengui. La raó per la qual un nen parla o opina durant l’espectacle és perquè està vivint el món màgic que li estant presentant i ni se n’adona de la quantitat de gent que el rodeja. L’infant expressa els sentiments en el mateix precís moment que els sent, encara no té la capacitat de guardar-se l’opinió pel final de l’espectacle. Podríem dir que és la seva manera de deixar palès que està seguint la història. Si quan l’infant és mou o parla des del seu seient, nosaltres responem amb el típic soroll: pssssssssssssssssssssssst! no estarem aportant res al seu aprenentatge, al contrari, convertirem el teatre en un lloc incòmode. 

Per a nosaltres, els adults, aquestes mostres d’espontaneïtat ens fan adonar de fins on l’infant segueix i comprèn la dansa. Tot i així a vegades, depenent del caràcter del nen, pot passar que no es mogui del seu lloc. Això no té res a veure amb portar-se bé o que sigui un bon nen, sinó que el nen o la nena s’ha submergit en el món fantàstic del propi espectacle o que s’està avorrint. I tampoc ens hauríem de preocupar excessivament ja que en el món adult també ens passa.   

El millor regal que pot tenir l’adult que decideix anar a veure i pagar un espectacle de dansa, és sentir com el seu fill li reconeix amb les seves opinions que ha fet una bona tria. 

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

GRANER FAMILIAR: Diumenge 4 de març amb Ester Forment

El primer diumenge de cada mes us convidem a participar als tallers intergeneracionals del Graner, guiats per un coreògraf.  Un espai on adults, nens i nenes puguin compartir experiències a través de la dansa i el llenguatge del cos. En aquesta ocasió, l’Ester Forment ha preparat un taller on s’utilitza la dansa i l’expressió del moviment en l’exploració i la composició instantània. L’experiència personal i l’heterogeneïtat del grup seran els punts de partida de l’Ester per construir i establir el diàleg intergeneracional a través del moviment. 

 

Trobareu més informació sobre la coreògrafa a la seva web: www.esterforment.com

Informació pràctica

Edats: de 0 a 99 anys.

Horari: de 11h a 13h.

Adreça: El Graner (C/Jane Addams 14-16, Barcelona)

Preu: 2,5€ per persona (màxim 2 nens per adult)

Informació i reserva de places: info@granerbcn.cat

JOVE ESPECTACLE, un bloc sobre el món de les arts escèniques per a infants

Durant la Trobada TE VEO en danza vam conèixer Josep Maria Viaplana i Marín, l'encarregat del bloc Jove Espectacle, on trobareu tota la informació relacionada amb les arts escèniques adreçades al públic infantil, programacions, crítiques, etc. Des d'aquí el volem recomanar i comentar-vos que hi trobareu cròniques extenses sobre el contingut de la passada Trobada. 

ARTICLE - RECULL TAULA RODONA TE VEO EN DANZA

El divendres 27, dins la Trobada “TE VEO en danza” va tenir lloc la taula rodona sobre el tema “Les bones pràctiques de la coreografia escènica”, moderada per Eulàlia Ribera (programadora i directora de La Sala Miguel Hernández de Sabadell). En el següent article trobareu un recull d'alguns dels temes i idees que van sorgir en aquesta taula rodona, de la mà de Montserrat Ismael.

AQUÍ US DEIXEM L'ARTICLE EN CATALÀ I CASTELLÀ!

Taula Rodona Te Veo - Mesa Redonda Te Veo

DIUMENGE 5 DE FEBRER INAUGUREM EL CICLE DE TROBADES FAMILIARS

Diumenge 5 de febrer amb Anna Eulate

Amb l'Anna Eulate inaugurem un cicle de trobades familiars al Graner. El primer diumenge de cada mes, uS convidem a participar als tallers intergeneracionals del Graner. Un espai on adults, nens i nenes poden compartir experiències a través de la dansa i el llenguatge del moviment.

En aquesta ocasió, la sessió amb l'Anna estarà basada en l'espectacle D'un paper blanc, que es presentarà els dies 11, 12, 18 i 19 de febrer al Mercat de les Flors. La coreògrafa treballarà a partir del moviment, de l'abstracció d'un conte, servint-se de diferents elements del seu imaginari per presentar la part més plàstica de la dansa.

Aquest taller forma part d'un projecte que busca la fusió de diverses disciplines artístiques: dansa, fotografia, vídeo, pintura, poesia...

Trobareu més informació sobre la coreògrafa a la seva web: ANNA EULATE

Informació pràctica:

Edats: de 2 a 99 anys.

Horari: de 10:30h a 13:30h.

Adreça: El Graner (C/Jane Addams 14-16, Barcelona)

Preu: 5€ (1 adult i 2 nens)

Informació i reserva de places: info@granerbcn.cat

El Mercat de les Flors i la programació infantil

El Mercat de les Flors ha col·laborat amb el TE VEO en l'organització de la trobada TE VEO en dansa que va tenir lloc els passats 26-28 de gener al Mercat i al Graner. Aprofitant aquesta trobada i la reflexió que proposa en el camp de les arts escèniques i la dansa per als més petits, preguntem al Marc Olivé, programador del Mercat de les Flors, com es plantegen i amb quins objectius treballen tota la programació i altres activitats dirigides al públic infantil

Aracaladanza, presents al TE VEO en danza amb un espectacle i un taller

Durants els tres dies de la Trobada TE VEO en danza la cia. Aracaladanza ha presentat l'espectacle Cu-cuco per a infants de 6 mesos a 3 anys i per altra banda el director de la companyia ha impartit un taller per a persones interessades en les arts escèniques per a nens i joves. 

En aquest vídeo, Enrique Cabrera, ànima i director de la companyia ens explica com Cu-cuco ha estat dirigit per membres de la companyia que fa més de 7 anys que treballen plegades i que volien fer una peça precisament per als més petits i que enllaça amb la manera de treballar habitual de la cia. a partir d'una dramatúrgia no narrativa i més vinculada als somnis i la seva lògica, amb un treball acurat de vestuari, so, llums i objectes.

Què és TE VEO? / ¿Que es TE VEO?

Hemos aprovechado uno de los momentos de descanso entre debates y actividades del Encuentro TE VEO en danza, para hablar con Ana Gallego y que nos cuente muy brevemente qué es la Asociación TE VEO, quién forma parte de ella y cuáles son sus objetivos.

-------

Hem aprofitat un dels moments de descans entre els debats i les activitats de la Trobada TE VEO en danza, per parlar amb Ana Gallego i que ens expliqui molt breument què és l'Associació TE VEO, qui en forma part i quins en són els seus objectius.

La importancia de los primeros Encuentros Te Veo.

¿Es necesario hablar y reflexionar sobre los espectáculos para niños y jóvenes? Pienso que es importante empezar este artículo haciendo esta pregunta, la respuesta es sencilla: si no hay espectáculos para niños y jóvenes no se descubrirá el potencial que tiene la danza.

 Estos encuentros TE VEO fomentan la reflexión y el intercambio entre compañías. Todas ellas entienden que la formación de públicos pasa por ver y opinar sobre espectáculos adecuados. Esto no quiere decir que sean espectáculos “fáciles” ni “descafeinados”, al contrario. El problema quizás llega cuando ponemos una etiqueta al espectáculo: para niños, familiar, para todos los públicos, etc. Estas nomenclaturas se han creado a partir de una mala comparación con los espectáculos para adultos. Entre compañías, tradicionalmente se decía que la que no tenía éxito entre los adultos se dedicaba a hacer espectáculos para niños. Por suerte, esto está cambiando a pasos agigantados. Actualmente hay compañías que, con gran convicción profesional buscan un lenguaje adecuado y rico para atender y entender a un espectador muy concreto. Este, aún con poco tiempo de vida (a veces 2-3 años) tiene una exigencia extrema y crítica, incluso llegando a protestar durante la función.

La danza no tiene porqué ser exclusiva, al contrario. Lo único que es necesario es hacer la danza más accesible y crear para el adulto una necesidad de ver danza. Esto se consigue conviviendo con la danza, no solo practicándola. Es necesario ver espectáculos de danza y crear el hábito para desarrollar un espíritu crítico. Para esto, necesitamos propuestas escénicas de calidad que ayuden al niño y al adulto a desarrollar herramientas para su valoración. Es precisamente esto lo que se debate en los “Encuentros TE VEO”, donde se promueve la reflexión y la valoración de los espectáculos, proyectos, producciones, programas, etc. con las aportaciones y escuchando las experiencias de profesionales del sector de la danza y la pedagogía. Todos ellos piden un rigor en las producciones y expresan su preocupación ante el contenido, el significado y la forma de los espectáculos. Pero como este trabajo tiene un destinatario, la familia, también es necesario hacerlas partícipes y responsabilizarlas de su papel. Deben aprender a valorar, escoger y ser críticos con lo que ven, porque así colaboraran en la mejora de estos espectáculos, proyectos o producciones.

En conclusión, la semilla está plantada con la colaboración y las reflexiones de los Encuentros Te Veo, ahora debemos regarla y hacerla crecer. Seguimos!

Montserrat Ismael
Pedagoga de la danza, maestra y bailarina en activo

La transcendència dels primers "Encuentros Te Veo"

Cal parlar i reflexionar sobre els espectacles per a infants o per a joves? Penso que és important començar aquest article fent aquesta pregunta, la resposta és senzilla: si no hi ha espectacles per a infants i joves no es descobrirà el potencial que té la dansa.

Aquests encontres TE VEO fomenten la reflexió i l’intercanvi entre companyies. Totes elles entenen que la formació de públics passa per veure i opinar sobre espectacles adequats. Això no vol dir que siguin espectacles “fàcils” ni “descafeïnats”, ben al contrari. El problema potser ve quan li posem una  etiqueta a l’espectacle:  per a nens, familiar, per a tots els públics, etc. Aquestes nomenclatures s’han creat a partir d’una mala comparació amb els espectacles per a adults. Entre companyies, tradicionalment es deia que aquella que no té èxit entre els adults s’ha dedicat a fer espectacles per a nens. Sort que això està canviant a passos gegants. Actualment hi ha companyies que amb gran convicció professional busquen un llenguatge adequat i ric per atendre i entendre a un espectador molt concret. Aquest, tenint poc temps de vida (a vegades 2-3 anys) té una exigència extrema i crítica, fins al punt de protestar durant la funció.  

La dansa no té perquè ser exclusiva, ben al contrari. L’únic que cal, és fer la dansa més accessible i crear per a l’adult una necessitat de veure dansa. Això es crea convivint amb la dansa, no només practicant-la. Cal veure espectacles de dansa i crear un hàbit per a desenvolupar un esperit crític. Per això necessitem propostes escèniques de qualitat que ajudin a l’infant i a l’adult a desenvolupar eines per a la seva valoració. És precisament això el què es debat als “Encuentros Te Veo”, on es promou la reflexió i l’avaluació d’espectacles, projectes, produccions, programes etc. Aportant i escoltant experiències de professionals del sector de la dansa i de la pedagogia. Tots aquests demanen un rigor en les produccions i expressen la seva preocupació davant del contingut, el significat i la forma dels espectacles. Però com que aquest treball té un destinatari, les  famílies, cal fer-les també partíceps i responsabilitzar-les del seu paper. Cal que aprenguin a valorar, a escollir i a ser crítics amb el què veuen perquè col·laboraran en la millora d’aquests espectacles, projectes o produccions.

En conclusió, hem posat una llavor, amb la col·laboració i les reflexions dels Encuentros Te Veo, ara cal regar-la i fer-la créixer. Seguim. 

Montserrat ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu

Comencem "Te Veo en Danza"

Del 26 al 28 de gener es celebra a Barcelona la Primera Edició de "Te Veo en Danza", un espai de reflexió i trobada entre professionals i públic per aprofundir en les programacions i els espectacles de dansa dirigits als infants i als joves, organitzada per l'Associació Te Veo amb la col·laboració del Mercat de les Flors i el Graner .

L'Associació Te-Veo de teatre per a nens i joves es va crear el 1996 i està formada per diferents companyies de tot el territori espanyol i té com a objectiu crear un marc de referència en les arts escèniques per a infants i joves. Per aconseguir-ho promou trobades i jornades que donin espai al debat, a la reflexió i a la dinamització dels processos culturals entre professionals del sector i agents del sector educatiu.

Així, Te Veo en Danza, combina programació per a infants amb debats i taules rodones amb professionals internacionals com ara Emma Gladstone (Sadler's Wells) o Dominique Hervieu (Maison de la Danse de Lyon). 

3 dies intensos que tot just comencen avui i que de ben segur acabaran amb un bon grapat d'idees i reflexions per millorar i dinamitzar el sector de la dansa per a infants i joves. Us ho anirem explicant des d'aquí! 

I per acabar, si voleu podeu consultar el PROGRAMA de la Trobada!

I què opines tu?

El darrer dia de les Estades artístiques vam preguntar a alguns dels participants què és el que els havia agradat més dels 4 dies tan intensos que havíem passat al Graner. Aquí les respostes!

On són els coreògrafs de les Estades artístiques?

El Lluc i el Pol Fruitós durant el mes de gener desapareixen, aniran a Paris. Cada any reserven un mes per la seva formació professional perquè un ballarí ha d’estar sempre en constant renovació.  

 L’Ester dóna classes de dansa contemporània i composició a l’escola Costa i Llobera de Sarrià amb nens i nenes de 6 a 12 anys, aquestes classes formen part d’un projecte artístic de l’escola i l’AMPA. Paral·lelament treballarà amb la seva coreografia Post Mortem. La recordeu? El segon dia de les estades, el 28 de desembre vam veure un fragment a la nostra mitja hora compartida. En aquest bloc hi trobareu un vídeo que ho explica. 

La Monica treballa com a terapeuta de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics. També imparteix classes d'integració estructural, moviment i creació a la Caldera, a la Poderosa i a l’escola de formació de l’actor La Casona. També participa en un projecte anomenat Sudansa, on és vincula una escola amb un creador i junts fan créixer un projecte artístic dins de l’horari lectiu.

Àlbum de fotos

Estades artístiques Nadal 2011

Ja heu vist el vídeo resum de les Estades artístiques del Nadal al Graner? Doncs no us perdeu aquest àlbum de fotos!
Recordar-vos que les Estades artístiques es van dur a terme del 27 al 30 de desembre al Graner i van incloure tres tallers de hip-hop, dansa creativa i dansa intergeneracional amb diferents professionals del moviment. Va ser una bona manera d'acomiadar l'any!

El vídeo! Les Estades artístiques en un minut i mig!

En aquest vídeo podeu veure tota l'activitat que hi va haver del 27 al 30 de desembre al Graner. El motiu: les Estades artístiques. Tallers, experiències compartides, visionat de vídeos, una exposició improvitzada i molt de moviment. Aviat, més!

RECOMANACIONS IMPORTANTS!

Avui he fet una selecció d’aquelles recomanacions que són imprescindibles:


Per a infants de 6 mesos a 12 anys 

Us recomano un artista japonès, en Taro Gomi, que escriu llibres respectant i imitant la manera de dibuixar d’un nen per alimentar el seu món imaginari.
L’any passat va venir al Món Llibre

Dues companyies internacionals de dansa per a infants que si vénen a Barcelona no us les podeu perdre:

La companyia de dansa italiana TPO  i Theatre Rites, companyia de dansa anglesa que acaba d’estrenar a Londres el seu nou treball “Mojo”




Els Concerts en Família de l’Auditori, un programa que s’anomena orquestra’t. Aquest any el Sebastián Garcia Ferro durà a terme la part escènica i coreogràfica.

Per aquelles famílies que heu descobert la dansa intergeneracional us recomano que veieu els treball del coreògraf Luca Silvestrini.

I al Teatre Lliure, del 17 de gener al 12 de febrer Bochetino, un conte on els espectadors són els principals actors.

La programació de La Sala Miguel Hernández de Sabadell s’ha de tenir present. Cada any fan un festival anomenat El Més Petit de Tots.

I la recomanació més immediata és la Companyia de dansa Aracaladanza que ve al GRANER a presentar el seu últim espectacle “Cu-cuco” dirigit especialment a infants d’entre 6 mesos a 3 anys. Aquest espectacle forma part dels 1ers ENCUENTROS TE VEO en danza. Doneu-vos pressa, és el 27 de gener!

A partir de 12 anys

Un llibre Polina de Bastien Vivès (La novela gráfica de l’any 2011 a França): és un còmic on s’explica la vida d’un ballarina. Quan s’escriu la vida d’una ballarina, si no és una biografia, es tendeix a explicar molts tòpics, però en aquesta història els tòpics de la dansa estant ben contextualitzats.

Marquese Scott ballant dubstep a càmera lenta:





Un bloc especialitzat en dansa: http://unblogdedanza.wordpress.com

Per als amants del Hip Hop, us recomano una botiga especialitzada en graffitis i art urbà que al mateix temps és una galeria. 

Una conferència amb anglès i subtitulada al català d'Adora Svitak (12 anys) sobre què poden aprendre els adults dels nens.

I si aneu per Lleida per aquestes dates, us deixo informació de la Fira de teatre de titelles. I aquí teniu una agenda cultural familiar de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona. http://www.toctoc.cat/

I per acabar, tres espais d’art, creació i escena contemporània que si aneu a Madrid no us podeu perdre:
La Casa Encendida,  El Teatro Price amb espectacles i tallers de circ i  El Matadero.

Montserrat Ismael i Biosca

Dansa creativa

Després de les Estades artístiques de Nadal, anem recollint a posteriori més comentaris dels professionals que van impartir els tallers i també recollirem impressions dels participants. De moment, aquí us deixem la Mónica Extremiana, que ens explica en què basa el seu treball de dansa creativa, tot un espai de llibertat.

Dansa creativa amb Mónica Extremiana from granerbcn on Vimeo.