ANÀLISI D’UNA EXPOSICIÓ EN MOVIMENT

El dia 15 d’abril recomano sobretot a les famílies anar a la Fundació Antoni Tàpies a veure una exposició en moviment anomenada  “Retrospectiva” de Xavier Le Roy  i per a què us sentiu acompanyats tot seguit us introduiré el què us trobareu.
En Xavier Le Roy és un coreògraf francès que durant 3 mesos, del 24 de febrer al 22 d’abril, s’ha instal·lat a Barcelona per ensenyar i compartir la seva obra en tres espais diferents: Mercat de les Flors, Fundació Antoni Tàpies i MACBA. Cada espai representa una vessant diferent del seu treball. Aquí només us comentaré el treball que ha fet i està fent a la Fundació Antoni Tàpies. Prèviament a l’exposició el coreògraf va contactar amb 16 ballarins i coreògrafs catalans per a què s’aprenguessin les seves obres individuals creades entre el 1994 i el 2010 amb la finalitat de què ells mateixos poguessin defensar i parlar de l’obra com si fos seva. Va demanar que cada ballarí establis una relació personal amb les seves obres. Així que cadascú va crear el seu procés i vincle entre les obres del Xavier Le Roy.
Una de les ballarines que ha acompanyat el coreògraf, la Mizar Martínez (coreògrafa, ballarina i llicenciada en física) m’explica  com va construir la seva coreografia. Es va preguntar: “com puc agafar bona part de l’obra d’un artista i passar-la al meu cos?”. A partir d’aquesta premissa va construir un discurs recolzat per moviments i paraules .
L’espai de la Fundació Tàpies s’ha adaptat en funció d’aquesta obra que tracta el cos en moviment i l’analitza mitjançant diferents cossos i visions. Com diu la Mizar Martínez: “Tota la fundació ha anat en la mateixa direcció: explicar un cos que conviu en una societat concreta”. A la segona planta trobem una selecció d’obres d’Antoni Tàpies que el mateix Xavier Le Roy ha escollit de les quals el tema central és el cos i les diferents concepcions d’ell.  A la primera planta hi transcórrer l’acció dansada. L’espectador veu com s’apropen i s’allunyen els ballarins i com cadascun d’ells explica la seva vida mesclant moviments apresos de l’obra coreogràfica del Xavier Le Roy i moviments personals. Els sabreu distingir? No hi ha cap seient per al públic, tothom es pot moure per la sala, escollir aquell ballarí que vol sentir i veure’l més a prop. Fins i tot es pot imitar aquell moviment que agradi més. Aquesta llibertat de mirades i d’espai fa que tant el nen/a com l’adult es senti part íntegra de l’exposició o de l’espectacle. No hi ha cap temps fixat, no hi ha cap acomodador que acompanyi la visita. És l’espectador que decideix què veu en cada moment. El temps està en la pròpia història dels ballarins, són ells els conductors. A la planta baixa hi ha dues sales que formen part de l’ara, del present del coreògraf. Així com en la primera planta s’esdevé el passat, a la planta baixa els ballarins expliquen la seva experiència personal, com han construint i treballant les obres de Xavier Le Roy. Allà l’espectador pot intercanviar opinions i fer preguntes sobre el què acaba de veure. Al costat mateix d’aquesta sala n’hi ha una altra molt fosca on hi ha cossos estirats. Com diu la Mizar Martínez “cossos morts que semblen vius”. Són titelles que es poden moure amb ajuda d’un ésser humà però que no es mouen. És l’obra en procés en la què en Xavier Le Roy ara mateix hi treballa i que va començar al 2005. L’espectador també té aquest privilegi, veure una obra en procés.   



A nivell personal jo destacaria la predisposició de tot aquest equip, els 16 ballarins i coreògraf, que alteren l’obra en funció de les reaccions de l’espectador. Aquest és l’element més important d’aquesta obra canviant. Si el públic adult va acompanyat de nens les inquietuds i preguntes d’aquests, seran amb el mateix grau d’importància ateses.
Li he demanat a la Mizar Martínez que destaqués algun aspecte del treball del Xavier i la seva resposta ha estat: “En Xavier respecta i té molta cura de les personalitats de cada ballarí això ha facilitat molt el treball”
Si voleu veure i presenciar un procés de creació artístic en un museu, en el què les obres tenen moviment i paraula heu d’anar a la Fundació Antoni Tàpies. 


Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.