Des del primer dia de les Estades Artístiques hem perseguit dos objectius:
1. Aprendre des de l’experimentació i la pràctica un estil de dansa en concret.
2. Descobrir el context de la dansa aprofitant el Graner, un centre de creació on moltes companyies professionals hi fan residències.
El primer objectiu s’ha anat aconseguint cada dia, amb molta energia i il·lusió, de 10 a 13’30h. A partir de les 13’30h. ens hem reunit tots a la Sala Gran per compartir experiències artístiques. Durant aquesta mitja hora, el coreògraf que ha estat fent de mestre, s’ha presentat com a professional i ha ensenyat el seu treball a tots els alumnes de les Estades.
El primer dia “Brodas Bros” ens van fer una introducció al món del hip-hop, molt divertida i didàctica, ja que definien els diferents estils al mateix temps que els ballaven. Al final tots vam acabar ballant en cercle com si d’una festa es tractés.
Cal que us digui que això forma part d’un espectacle anomenat Hip hop dansa de carrer.
El segon dia l’Ester Forment ens va ensenyar un extracte de la seva última peça Post Mortem, on dóna vida a un objecte, un vestit. Per acabar i compartir la peça coreogràfica entre tots, l’Ester ens va convidar a ballar donant vida a la nostra jaqueta. Amb això, vam tenir un altre fi de festa bastant curiós i lúdic.
Avui la Monica Extremiana ens ha sorprès amb la seva dansa. A partir de la improvisació: ha desfet la forma, l’ha concretat, l’ha dibuixat i l’ha desplaçat amb un estat anímic que anava canviant. Després, hem obert un col·loqui per parlar del què havíem vist, perquè la dansa s’ha de poder expressar també en paraules.
Cada dia aquests alumnes han après com ballar i com valorar la dansa, s’han adonat que la dansa es pot veure de maneres diferents i que no n’hi ha cap d’incorrecta. D’aquesta manera han après a ser crítics i experts en dansa.
Per ser un bon espectador de dansa no cal haver ballat abans ni tampoc cal saber molt de dansa. És per això que demà compartirem aquesta darrera mitja hora amb els pares, mares, germans, avis i àvies amb la mateixa finalitat. Ensenyar el context de la dansa per entendre-la millor.
LA PRIMERA VEGADA QUE VEIEM DANSA.
Per veure i apreciar la dansa, igual que en qualsevol art, cal tenir una actitud oberta per tal de poder observar tot el que està passant.
Que passa si la dansa la fa un fill o un amic? Que resulta molt més important tant pel que mira com pel que participa. Però això no ens ha destorbar i hem de saber valorar l’espectacle, sense fer cap distinció, perquè el fet d’observar sigui també un aprenentatge.
Com podríem ser espectadors entesos en dansa?
Observant la dansa des del seu conjunt, per exemple, ens podem preguntar si els intèrprets es mouen per tota la sala o si es desplacen utilitzant diferents moviments. Una vegada hem valorat l’espectacle en general podem observar-lo a nivell individual, sempre hi ha algun intèrpret que ens crida més l’atenció ja sigui perquè balla bé o perquè té una expressió que ens agrada. Està molt bé ser conscients d’allò que ens agrada per després poder-ho expressar en paraules. Així és com reflexionem sobre el moviment i el seu significat.
I en relació a aquest tema, us recomano un festival de música que es fa al CCCB, on l’infant practica i descobreix per ell mateix què significa crear, és el Sònar Kids!
L’espectacle que us recomano avui és per a nens de 3 fins a 11 anys, s’anomena HappyHa Ha al Teatre Gaudí fins el 8 de gener.
I l’activitat lúdica d’avui és:
Festival de la Infància del 27 de desembre al 4 de gener amb propostes que vénen de la Fundació Miró, del dissenyador Custo, amb diferents esports per practicar, etc.
I per acabar, una reflexió final: La dansa no és només moure el cos.
